Com tots els anys, els xiquets i les xiquetes ens vam reunir al pati de dins molt emocionats, esperant veure per on vindria.
L'espera no va tardar massa, vam escoltar sonar el timbre i allí estava, una miqueta més velleta però amb moltes ganes de veure'ns.
Per agrair-li el viatge tant llarg que va fer des de la muntanya, cada cicle li va recitar un poema o una cançó relacionada amb la tardor.
Finalment, vam fer un gran rotgle per cantar i ballar la cançó de la Castanyera.
Va estar una vesprada molt divertida i plena d'emocions, sobretot per als més menuts que la coneixien per primera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada