Pinzellades històriques de la
nostra escola
La nostra escola
nasqué en 1986 en segregar-se una línia d’ensenyament del CP El Bracal que en el transcurs dels anys,
donat l’augment de la població escolar, havia esdevingut un centre
excessivament gran. El criteri que s’adoptà per a efectuar eixa segregació fou
la de matricular els alumnes segons la zona on vivien i que venia a ser
delimitada per la carretera Muro-Pego.
Així, en l’estiu
de 1986 es reuní un grup de joves mestres en un restaurant de Dènia per a
celebrar el primer claustre extraoficial
on s’elegí com a director a Enrique Cerdá Ribes i on s’establiren més lligams
entre aquells jovençols. El primer claustre de mestres de la nostra escola
estava integrat per Gloria Canet Penadés, Enrique Cerdá Ribes, Manuel Cervera
Martínez, Joaquim Llorca Pascual, Manuel Lloret Navarro, Roser Navarro Sanchis,
Rosa Pilar Oltra Senabre, Joan Josep Pascual Gisbert, Mercedes Payá Espí, Santiago
Reig Martínez i Julio Verdú Mas.
Aquest grup de
mestres començaren el curs escolar 1986-1987 en un centre edificat durant la Segona República
Era un edifici
vell que no disposava de les millors condicions per a donar classe: el trespol
era de canyís (un any caigué a causa d’una forta ventolera i sortosament no
provocà ningun xiquet ferit), no tenia calefacció i en cada aula hi havia
vàries estufes de butà, no hi havia suficients aules per cobrir les
necessitats... Tanmateix, totes aquestes mancances foren superades per la
il·lusió i pel treball amb què aquells joves mestres mamprengueren un nou
projecte d’escola.
Efectivament,
volien una escola arrelada al medi, una escola progressista amb noves
metodologies i didàctiques, una escola aconfessional, una escola democràtica,
una escola que trametera uns valors ètics universals, una escola en què no
només s’aprenguera sinó que s’educara als xiquets, una escola en què
l’aprenentatge fora en la nostra llengua...
El principi de la
nostra escola travessà per moments difícils i poc a poc aquest projecte anà
prenent consistència. Així, en el curs 1987-1988 s’inicià la primera línia
d’ensenyament en valencià de Muro per als xiquets i xiquetes de quatre anys. Ben
prompte també s’incorporaren el Carnestoltes (tot i que els primers anys no es
realitzara el cercavila pel casc antic del poble) i la foguera i la fireta de
fi de curs com uns dels trets d’identitat de la nostra escola. Es participà en
la primera Trobada d’Escoles Valencianes celebrada a Beniarrés i ja
s’escenificaren les primeres obres de teatre a la sala d’assaigs de la Unió Musical de Muro,
una altra característica de la nostra escola. A més, els nostres alumnes començaren
a realitzar distintes visites i excursions al llarg dels cursos escolars per
conèixer el nostre entorn.
Entre finals de la
dècada dels huitanta i principis dels noranta, tots els mestres del CP Ramon Gonzálbez s’integraren, quan
acabava la jornada escolar, en el procés d’anàlisi, debat i posada en pràctica
de la LOGSE ,
una llei que s’aprovaria anys després i que suposà un important canvi
metodològic i de continguts. A més, la majoria de mestres assistia als distints
cursos que aleshores organitzava el Centre de Professors d’Alcoi (CEP) per a
preparar-se millor com a docents i actualitzar-se en les noves metodologies. Alhora,
s’inicià un projecte per a elaborar un llibre que recollira tots els aspectes
de Muro (econòmics, laborals, socials, històrics, culturals, etc) que al remat
no es pogué acabar. Els pares dels nostres alumnes donaren suport a les
iniciatives dels mestres i també s’organitzaren creant l’APA de la nostra
escola, sent Eduardo Monter Pérez el seu primer president.
En el curs
1991-1992 el director de l’escola fou Manuel Cervera Martínez donat que Enrique
Cerdà sol·licità una comissió de servei per tal de ser assessor de l’escola
rural del CEP en l’extensió de Muro.
Com hem dit,
l’edifici de la nostra escola no reunia unes condicions adequades per a
desenvolupar la tasca docent i des dels primers moments es reivindicà un nou
centre que, després de molts tràmits administratius, finalment s’acabà de
construir en 1993. I el curs escolar 1993-1994 començà ja en el nou centre per
a satisfacció de tota la comunitat educativa: pares, alumnes i mestres. A la
inauguració del centre vingué el conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana
Joan Romero, el qual manifestà que s’havia quedat impressionat per la
distribució arquitectònica de l’escola i el seu pati interior.
El Claustre de
Mestres debatí quina seria la seua denominació: uns creien que era millor conservar
la de Ramon Gonzálbez Satorre, altres
s’inclinaven per Hort de Sandingo ja
que en eixe lloc estava ubicat i uns altres volien que el seu nom fora Montcabrer donat que des d’allí es
divisava aquest cim. I després de distintes intervencions finalment es posà a
votació resultant majoritària la de CP Montcabrer.
I des d’aleshores ençà eixa és la denominació oficial de la nostra escola.
El primer claustre
del nou centre estava format per Adela Asins Altabert, Amelia Boronat Such,
Gloria Canet Penadés, Enrique Cerdá Ribes, Manuel Cervera Martínez, Joaquim
Llorca Pascual, Inmaculada López Jordá, Roser Navarro Sanchis, Rosa Pilar Oltra
Senabre, Joan Josep Pascual Gisbert, Mercedes Payá Espí, Carolina Santonja Sanz
i Julio Verdú Mas.
La tasca
professional dels mestres des de 1992 fins a 1997 se centrà en l’elaboració de
dos projectes que preveia la nova llei d’educació aprovada a finals de 1991,
l’esmentada LOGSE, el Projecte Curricular de Centre (PCC) i el Projecte
Educatiu de Centre (PEC). Per tal motiu, es demanà l’autorització d’un horari
especial per primera vegada amb la finalitat de disposar els dimecres per la
vesprada per a unificar dos sessions de Dedicació
Exclusiva i alhora es participà en el programa de Formació en Centres
organitzat pel CEP d’Alcoi. El Claustre de Mestres es dividí en dos grups de
debat que posteriorment feien una posada en comú i on es concretaven les
coincidències o discrepàncies per a plasmar-les en els esmentats projectes. Fou
un període viscut molt intensament pels distints mestres que hi participaren.
També durant eixa època, un equip de mestres de la nostra escola integrat per
Rosa Pilar Oltra Senabre, Julio Verdú Mas, Moisés Díaz Ferrando i Joan Josep
Pascual Gisbert, elaborà la unitat didàctica Gents i Castells per al Tercer Cicle de Primària amb un
plantejament didàctic basat en el constructivisme que formà part de les
anomenades Caixes Roges editades per la Conselleria
d’Educació. A més, en 1996 s’organitzà al nostre poble la IX Trobada d’Escoles
Valencianes amb una estreta col·laboració entre les dos escoles de Muro, el CP
el Bracal i el CP Montcabrer, les dos AMPA’s i l’Ajuntament que recolzà des
d’un primer moment aquest esdeveniment.
Després d’aquesta
etapa, s’inicià un procés de treball (que abraçaria els cursos compresos entre
1998 i 2011 aproximadament) en Equips de Cicle per tal de materialitzar algunes
propostes didàctiques, el que s’anomenava aleshores el tercer nivell de concreció
del Projecte Curricular de Centre. I així s’elaboraren distints projectes per
al Segon Cicle d’Educació Infantil com El
Protagonista de la setmana, El Període d’Adaptació, El nom de la classe, La
meua història, El Programa d’Hàbits, La Nutrició , Tallers Conjunts, Les festes i
celebracions en Ed. Infantil... Mentre que per a l’Educació Primària es
redactaren la unitat didàctica Les festes
de Moros i Cristians de Muro (que s’edità per primera vegada en 2002 per
Caixa Ontinyent i en 2011 per l’Ajuntament de Muro en una segona edició), La nostra comarca, L’animació Lectora, Jocs Populars, La comprensió lectora, El treball ortogràfic
al nostre centre, La teoria del número de Piaget, La gramàtica al nostre centre,
La velocitat lectora, El calendari i l’oratge...
Tanmateix, tot
just poc abans d’acabar el curs escolar 1997-1998 la nostra escola rebé una
trista notícia: Joaquim Llorca Pascual moria a causa d’una malaltia que venia
arrossegant des de feia poc més d’un parell d’anys. Mestre del centre des de la
seua creació i defensor de la nostra història i cultura deixà un gran buit en
el món educatiu de Muro i molt especialment en el CP Montcabrer.
El curs següent a
aquest trist esdeveniment obria les portes el primer Institut d’Ensenyament
Secundari del nostre poble, Serra Mariola, i aleshores els nostres alumnes que
havien de realitzar els estudis de Primer i Segon d’ESO es traslladaven a les
aules d’eixe centre educatiu a contracor dels mateixos mestres, alumnes i
pares...
En el curs 2000-2001
fou substituït el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) pel Programa
d’Ensenyament en Valencià Enriquit (PEVE) que suposava la introducció de
l’anglés en el Primer Cicle de Primària, avançant-se d’aquesta manera als
plantejaments previstos en la llei d’educació. Mentre que el següent curs la
nostra escola acordà presentar-se als premis Baldiri i Reixach aportant aquells
documents que ens definien com a centre: el PCC i PEC. I durant el tercer
trimestre d’eixe curs escolar reberen una carta on se’ns notificava que ens havien
concedit un premi per “per
haver optat des de la seva creació per l’ensenyament en valencià en totes les
àrees del currículum, gràcies a l’exemplaritat d’un equip de mestres que han
sabut aportar una metodologia coherent i unitària al llarg de tots els cicles i
un esperit creatiu que es manifesta principalment en l’expressió plàstica, dins
d’un ambient acollidor que fa que els mestres i alumnes s’integren i participen
en el projecte educatiu del centre”. I el dia de rebre la distinció, tots els mestres (alguns
dels quals treballaven aleshores en altres escoles) en companyia de l’alcalde
de Muro i del regidor d’Educació i d’alguns membres de l’Associació de Pares i
Mares i Alumnes (entre els quals es trobaven distints presidents des de la
creació de l’escola), pujaren il·lusionats a un autobús en direcció a
Barcelona. El lliurament es féu en Saló de sant Jordi del Palau de la Generalitat de
Catalunya pel Conseller en Cap, aleshores Artur Mas. Fou un acte molt emotiu
pel que suposava rebre un reconeixement oficial a la trajectòria de la nostra
escola en defensa de la nostra llengua i cultura. Posteriorment, una mestra del
centre, Sílvia Vilaplana Camps, també fou guardonada en els mateixos premis
pels seus treballs de classe en Educació Infantil Les serps fem una exposició (2008) i Som cavallers del Drac Verd (2011).
En finalitzar el
curs 2002-2003, el director del centre, Enrique Cerdá Ribes, deixà el seu
càrrec donat que es jubilava per motius d’edat, sent substituït per Joan Josep
Pascual Gisbert. I entre 2003 i 2007 es produïren algunes millores en les
instal·lacions del centre com la col·locació d’una tanca metàl·lica en la pista
poliesportiva per a evitar accidents; l’emplaçament d’un parc en el pati
d’Educació Infantil; la interconnexió dels despatxos de l’equip directiu; l’ampliació
de l’aula d’Informàtica amb més de vint ordinadors; la prolongació de la xarxa
d’internet a distintes aules del centre (Pedagogia Terapèutica, biblioteca,
sala de mestres, aules d’informàtica i d’anglés), la col·locació d’una tanca
metàl·lica més consistent en el pati d’Educació Infantil, la instal·lació
d’aire condicionat en dos aules d’infantil... Aquestes millores comptaren amb
l’ajut de l’ajuntament de Muro i l’AMPA.
Tot i que des de
la inauguració del CP Montcabrer s’havia intentat engegar el menjador escolar en
distintes ocasions no s’havia pogut fer perquè no hi havia prous alumnes que es
comprometien a quedar-se... De fet, totes les eines de cuina que entraven dins
de la dotació de material de la nova escola foren trameses a un altre centre de
la vila de Benidorm. Tanmateix, durant el curs escolar 2006-2007, amb l’ajut
econòmic de l’ajuntament de Muro i la col·laboració del CP El Bracal, un
autobús transportava diàriament a un petit grup de comensals de la nostra
escola al menjador de l’esmentat centre... Malgrat les dificultats, aquesta
experiència propicià que en el curs 2007-2008, després de realitzar les
oportunes gestions administratives i, sobretot, econòmiques, s’engegara per
primera vegada el servei del menjador escolar a les nostres dependències amb
una mitjana d’uns seixanta-cinc comensals diaris.
També durant
l’esmentat curs 2007-2008 es produí un canvi significatiu en la configuració de
les aules del centre: per primera vegada, donada la demanda envers la nostra
escola durant el període de matriculació, s’hagué de desdoblar una línia
d’ensenyament en dos aules diferents. Posteriorment, es tornà a repetir aquests
desdoblaments en els cursos 2011-2012 i en 2013-2014.
Després d’uns
quants anys d’haver introduït l’anglés de manera experimental en Educació
Infantil (gràcies a comptar amb un mestre definitiu en aquesta àrea i a la seua
mateixa voluntat), a finals de 2007 la Conselleria d’Educació aprovà oficialment el
Programa d’Educació Plurilingüe al segon cicle d’aquesta etapa. La nostra
escola es convertia en un dels pocs centres del territori valencià que
aleshores comptava amb un pla d’aquestes característiques, el qual més endavant
s’estendria a totes les escoles.
En el curs
2009-2010 s’engegà un projecte mitjançant la iniciativa de l’AMPA, L’horteta
del CEIP Montcabrer, en un bancal pròxim al centre cedit pel seu
propietari on els alumnes de tots els nivells poden cultivar distintes
hortalisses i plantes i encarregar-se d’una xicoteta parcel·la delimitada per a
cadascun d’ells.
A principis de
2013 cessà com a director de l’escola Joan Josep Pascual Gisbert amb motiu
també de la seua jubilació, el qual fou substituït per José Antonio Llorens
Pons, actual director del centre.
Finalment, durant
el curs 2013-2014 s’aconseguí fer realitat un dels projectes que des de feia
anys es pretenia dur endavant per tal de modernitzar i actualitzar una de les
demandes del segle XXI en l’àmbit educatiu: l’extensió de la xarxa d’internet a
totes les aules de la nostra escola.
També durant
aquest curs el Claustre de Mestre tornà a integrar-se en un projecte de Formació
en Centres, sol·licitant-se una modificació en l’horari escolar per tal de
disposar el dimecres per a la vesprada per a poder-lo dur endavant. Aquest
projecte portava com a títol Creació de
blocs i pàgina web del centre. Integració de les TIC en el procés
d'ensenyament-aprenentatge. En l’actualitat s’està treballant en un
projecte sobre L’aprenentatge cooperatiu
com a projecte vertebrador al centre educatiu. Tots dos projectes han
comptat amb la col·laboració del CEFIRE (Centre de Formació, Innovació i Recursos
Educatius) de Xàtiva.
Joan Josep Pascual Gisbert
Hivern de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada